Les contrasenyes són, per la majoria de nosaltres, la primera línia de defensa de la nostra vida digital. No obstant això, de vegades no portem a terme les bones pràctiques i posem en risc la nostra seguretat en línia. Tenir una autenticació de doble factor és una de les millors opcions per a protegir la nostra seguretat digital. Amb això aconseguim que es redueixin dràsticament les possibilitats que un atacant obtingui accés a una de les nostres comptes.

A causa de la situació actual que estem vivint amb el Covid-19, la ciberdelinqüència s’ha vist incrementada i Google és conscient. Amb la seguretat dels seus usuaris com a raó de pes, la companyia ha decidit prendre cartes en l’assumpte i per a finals del 2021 haurà activat de manera automàtica la doble autenticació per a més de 150 milions de comptes.

A més d’això, el gegant tecnològic també implementarà noves funcions al gestor de contrasenyes per a Chrome i Android.

Pot ser que per algunes persones la decisió de Google d’imposar la doble autenticació no sigui ben rebuda. El fet d’haver de realitzar un esforç extra per accedir als seus comptes potser suposa una incomoditat o simplement ho veuen innecessari. En l’actualitat, molts serveis i botigues en línia ja compten amb l’autenticació de doble factor com una capa de seguretat extra i d’alta fiabilitat. Aquest sistema, encara que no és infalible, protegeix de manera més eficient els seus comptes i, per tant, informació sensible que només vostè hauria de conèixer.

A HST t’ajudem amb la seguretat informàtica de la teva empresa.

Font: https://blog.google/technology/safety-security/making-sign-safer-and-more-convenient/

La entrada Google imposa l’autenticació de doble factor per abans de final d’any aparece primero en Informàtica Lleida HST.

“Ajuts Transformació Digital per al comerç” – 01/07/21

La Unió Europea posa a disposició ajuts i subvencions per la transformació digital de les pimes.

“Còpies de seguretat” – 21/06/21

Les còpies de seguretat ens protegeixen d’atacs de malware o ramsomware, així com d’avaries informàtiques o de petites catàstrofes.

“Suplantació d’identitat” – 17/06/21

La suplantació d’identitat o spoofing és un atac d’ingenieria social que es basa en enganyar-nos suplantant la identitat d’una altra persona, ja sigui d’un superior, d’un client o d’un proveïdor.

“Ransomware” – 10/06/21

El malware de rescat, o ransomware, és un tipus de malware que impedeix als usuaris accedir al seu sistema o als seus arxius personals i que exigeix el pagament d’un rescat per poder accedir de nou a ells.

“Phishing” – 03/06/21
La pesca o phishing és una de les tècniques més utilitzades pels estafadors per aconseguir informació confidencial a través de la Xarxa. És un intent de suplantació d’identitat.

HST, empresa de Lleida especialista en seguretat informàtica per a Pimes. Creus que la teva empresa té problemes en seguretat informàtica? Demana’ns una auditoria en ciberseguretat i t’ajudarem a millorar en seguretat.

La entrada Cicle entrevistes sobre ciberseguretat per a pimes “Aquí, a l’Oest” aparece primero en Informàtica Lleida HST.

Durant l’entrevista, veurem com la incertesa relacionada amb la pandèmia ha fet que els ciberdelinqüents s’aprofitin de les vulnerabilitats de les empreses i sobretot  en les connexions improvisades pel teletreball, que han estat el detonant de molts problemes de seguretat.

Atacs de phishing, suplantacions d’identitats o segrests de dades (ransomware) són els atacs més freqüents que estan patint les empreses que curiosament, tots d’ells ens “ataquen” mitjançant el correu electrònic. Una recomanació que ens fa el Jordi, és utilitzar plataformes segures de correu electrònic, com poden ser la de Google (Google Workspace) o la de Microsoft (Microsoft 365), així com de disposar d’almenys 2 còpies de seguretat en diferents softwares.

En tot cas, us deixem aquí el link a l’entrevista completa, i recorda, que utilitzar el sentit comú i conscienciar al personal, et pot estalviar més d’un ensurt.

La entrada Entrevista a Jordi Rabinat, CEO d’HST, a LleidaTV sobre ciberseguretat aparece primero en Informàtica Lleida HST.

La entrada Webinar Ciberatacs i seguretat informàtica per a pimes aparece primero en Informàtica Lleida HST.

DESCARREGAR GUIA CIBERSEGURETAT AL TELETREBALL

Aquesta guia ha estat desenvolupada amb l’objectiu que qualsevol empresa que vagi a fer servir o que ja utilitzi el teletreball conegui les amenaces i circumstàncies que poden derivar en incidents en el cas que no s’hagin establert correctament les polítiques de seguretat necessàries per a aquesta finalitat . A més a més, en aquesta guia adjunta s’indica com protegir el propi dispositiu usat pel treballador, i per tant la informació i el negoci de l’empresa que es gestiona des del mateix.

En aquesta guia  pots consultar les mesures de seguretat que has de implementar per teletreballar de forma segura, tant si s’utilizen dispositius corporatius, com personals.

A HST t’ajudem a implantar el teletreball amb tota seguretat.

Font : INCIBE

La entrada Guia de ciberseguretat al teletreball de l’INCIBE aparece primero en Informàtica Lleida HST.

A la farmacèutica gallega Zendal li acaben d’estafar 9 milions d’euros amb l’anomenat Frau del CEO, un tipus de delicte que s’ha posat de moda amb l’auge del teletreball i que es basa en la suplantació d’identitat (phising) per a realitzar transaccions financeres enganyoses.

Espanya ja és el tercer país del món -només per darrere del Brasil i Austràlia- amb major proporció d’atacs de phising. I en els últims mesos s’ha detectat un creixement espectacular del Frau del CEO. Onze ciberdelinqüents van ser detinguts recentment a la costa llevantina per haver estafat 2,5 milions a empreses de tot Europa a través d’aquest mètode, i fa uns mesos altres hackers van aconseguir robar 4 milions a l’EMT de València.

L’estafa soferta per Zendal és potser el cas més paradigmàtic de Frau del CEO tant per la seva sofisticació com per la quantitat sostreta. Pel que sembla, els ciberdelinqüents van triar aquesta companyia perquè en les instal·lacions de Zendal a O Porriño (Pontevedra) s’opera ara a un ritme frenètic, ja que realitza desenvolupaments biotecnològics per elaborar vacunes contra el Covid-19 per encàrrec de l’americana Novavax.

Aquesta situació d’estrès laboral explicaria que el responsable financer de Zendal realitzés, entre el 19 i el 23 de novembre, ni més ni menys que vint transferències a un compte bancari per 9 milions creient que ho feia per ordre del seu cap. Els atacants van suplantar la identitat del CEO de l’empresa creant un compte de correu des de la que van ordenar al cap financer que realitzés les transferències amb total discreció.

Per sofisticar encara més l’engany, els hackers es van fer passar també per auditors de KPMG per girar per via telemàtica les ordres de pagament i les corresponents factures falses. El pobre responsable financer va confiar cegament en les ordres rebudes i va atendre tots els requeriments de pagament que li anaven arribant des del compte de correu falsa de KPMG creada pels ciberdelinqüents.

Fins que Zendal es va quedar sense liquiditat, i va ser llavors quan l’executiu financer va decidir parlar personalment amb el seu cap, que va negar haver ordenat cap tipus de pagament. Però quan es va descobrir l’engany ja era tard, i els diners havia estat transferit al compte de la banda criminal que va dissenyar l’operació.

El Frau de el CEO ha costat ja 10.000 milions a les empreses, tot i que la xifra pot ser encara més gran ja que moltes companyies no reconeixen haver caigut en l’estafa perquè aquest tipus d’estafes, a part dels danys econòmics, exposa greument la reputació d’una organització . Què pensaran els clients si s’assabenten que l’empresa a la que confien la seva informació no és capaç de mantenir-la en un lloc segur.

El phising (suplantació d’identitat), en el qual es basa el Frau del CEO, és una tàctica habitual usada pels ciberdelinqüents per lucrar-se il·lícitament. Aquests atacs apareixen a través de correus electrònics, missatgeria instantània, xats i xarxes socials. Quan els hackers obtenen les dades personals i financers de la víctima, ataquen els seus comptes bancaris i targetes de crèdit, realitzant transferències financeres fraudulentes i compres en línia.

El Frau del CEO és un phising avançat, basat en l’estudi minuciós d’una companyia, del seu dia a dia i dels directius intermedis amb responsabilitat i amb accés a la caixa. Per perpetrar-ho, els atacants utilitzen les últimes tecnologies. En l’estafa de Zendal van crear comptes de correu falses -tant del CEO de la companyia com dels auditors de KPMG-, però s’han donat casos als Estats Units on han arribat a la imitació perfecta del to de veu, i fins i tot de l’accent, de l’executiu que es vol suplantar, via programari avançat.

Els ciberdelinqüents tenen moltes formes d’accedir als sistemes interns d’una empresa. Un investigador de Harvard ho va comprovar fàcilment. Dels 50 professionals als quals va cridar afirmant ser de l’equip de Seguretat Informàtica de l’empresa i sol·licitant les seves claus per instal·lar una actualització informàtica, 48 van caure en l’engany.

En ocasions, els pitjors hackers per a una companyia són els propis empleats. Publiquen en xarxes socials aspectes de les seves responsabilitats laborals i es descarreguen aplicacions gratis al mòbil que permeten a tercers accedir a l’agenda i conèixer els llocs als quals viatgen. Hi ha entitats com JPMorgan que prohibeixen als seus empleats utilitzar les seves adreces de correu electrònic laboral per registrar-se a webs de compres o en xarxes socials com Facebook o LinkedIn.

Per evitar atacs com el Frau del CEO les companyies han d’establir protocols i controls financers a més de comptar amb un adequat servei de ciberseguretat, però també cal conscienciar els empleats, a través de campanyes de sensibilització, perquè siguin conscients que hi ha milers de cibercriminals que estan preparats per atacar-los.

I si tenim algun dubte de les seves estratagemes, recordem un dels atacs més famosos de la història. El protagonista és Ahmad Hosseini, un simple empleat de manteniment a la central nuclear de Natanz a l’Iran. Un bon dia va arribar, va aparcar el seu cotxe al pàrquing i quan anava a agafar l’ascensor per pujar al seu lloc de treball es va trobar un pendrive en una lleixa. L’empleat el va agafar i el va guardar al calaix del seu escriptori. Dies després necessitava dur-se a casa un informe per revisar-lo, ficar al port USB del seu ordinador el pendrive trobat per casualitat i es va desencadenar tal catàstrofe en les xarxes de la central que va provocar un retard en el programa nuclear iranià.

El bo de Hosseini va infectar, per descomptat sense voler, el sistema informàtic amb un virus anomenat Stuxnet, destinat específicament a sabotejar les centrifugadores nuclears de l’Iran. Stuxnet es va convertir així en l’arma cibernètica més sofisticada de la història. Se sospita que darrere d’aquest virus estaven EUA i Israel.

Prenguem nota per vèncer els hackers.

Font: Diario Expansión 

La entrada El Frau del CEO, l’estafa de moda aparece primero en Informàtica Lleida HST.

Cada dia utilitzem més serveis allotjats a internet. Els podem anomenar serveis cloud.

Exemples de serveis cloud poden ser gmail, Google Workspace, hotmail, etc.

També podríem considerar en el mateix grup les connexions que fem des de fora de l’oficina cap als sistemes informàtics de la nostra empresa, o per exemple les connexions amb la nostra entitat bancària.

En tots aquests casos acostumem a validar-nos amb un usuari i contrasenya.

En aquest post et volem ensenyar quins són els perills d’aquests tipus de connexions i com combatre’ls per tal de que puguis treballar amb total seguretat amb aquests sistemes.

Però què és el Pishing? Doncs, per entrendre’ns és una suplantació d’identitat per part dels hackers. Amb aquesta tècnica maliciosa, ens fan caure en un parany amb la fi d’aconseguir les nostres credencials per suplantar la nostra identitat.

El phishing és un tipus d’estafa informàtica amb l’objectiu d’obtenir dades de caràcter personal, ja siguin contrasenyes, claus bancàries, dades d’una targeta de crèdit, robatori d’identitats, amb la finalitat d’obtenir un benefici econòmic per part de l’estafador .

Els atacs de phishing poden arribar de moltes maneres, però les més usuals són missatges al telèfon mòbil, trucades telefòniques, correus electrònics, webs que es fan passar per organismes oficials, bancs o entitats de crèdit. En ells, es demana a l’usuari una sèrie de dades personals o bancàries per tal de poder accedir a aquests i poder realitzar l’estafa.

Les conseqüències poden ser tant bàsiques com  fer-se passar per tu a les teves xarxes socials privades  (o inclús a les corporatives), fins a atacks més sofisticats que poden arribar a buidar-te el compte bancari mitjançant ordres de transferències ordenades al teu nom a comptes fantasma.

Per no caure en aquest tipus d’estafes, és fonamental aplicar el sentit comú, és a dir, desconfiar de totes les informacions que ens arriben sol·licitant-nos aquest tipus d’informació, i el que és més important, fer cas omís de les mateixes i eliminar els missatges .

Heu de pensar que la nostra entitat bancària, ja coneix les nostres dades personals i bancàries i en cap cas, encara que els correus, sms, webs “aparentment” oficials, ens les poden sol·licitar, mai estarà darrera d’aquesta petició el nostre banc, ja que aquest no sol·licita aquesta informació a través d’aquests mitjans, ni amb amenaces com solen fer els estafadors.

Segons un estudi de la companyia de telecomunicacions Intel, cada minut es produeixen 20 robatoris d’identitat a Internet. Una de les causes és la debilitat de les contrasenyes que utilitzen els usuaris per protegir els seus perfils socials, correus, subscripcions. D’aquí, la importància de comptar amb contrasenyes segures i de canviar-les de tant en tant, per evitar aquest tipus de robatoris.

Una altra opció, si treballem amb serveis com Gmail o Google Apps, és la verificació en dos passos, aquí t’informem de com fer-ho.

A més de comptar amb contrasenyes segures, és molt important per evitar el phishing, tenir una bona protecció en els nostres equips informàtics. Instal·lant antivirus que protegeixin d’aquest tipus d’atacs  i actualitzant-los amb les últimes versions.

També és fonamental per evitar aquest tipus d’estafes, evitar deixar el nostre correu en webs de dubtosa reputació, ja que aquestes solen vendre la seva base de dades que són utilitzades per enviar atacs massius de pishing

És molt important a l’hora de deixar les nostres dades a Internet, comprovar que estem navegant per una url segura, que reconeixem per utilitzar el protocol https. D’aquesta manera evitarem sorpreses desagradables.

Des de HST us aconsellem, a més d’aplicar aquest tipus de proteccions, que denuncieu aquest tipus d’atacs. Ho podeu fer a través del Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil. En aquest enllaç podeu fer la vostra denúncia en línia. D’aquesta manera ajudarem a altres usuaris a no caure en l’engany.

Aquí podeu veure un exemple de web maliciosa suplantant Google Drive

I un exemple de web correcta seria:

Per tal de prevenir ciberatacs de pishing, el millor és aplicar el sentit comú i desconfiar de mails extranys. És molt important tenir en compte que les contrasenyes dels grans serveis de correu, com Google o Microsoft, no caduquen mai i que aquestes organitzacions no sol·liciten informació com contrasenyes o dades bancàries als usuaris.

La entrada Què és el Pishing? Consells per protegir-se de ciberatacs aparece primero en Informàtica Lleida HST.

Segons estudis recents, el 82,4% de la població de a partir de 18 anys ha navegat a Internet en algun moment del dia durant aquest mesos de la pandèmia.  I per tant, s’ha pogut exposar a les trampes dels ciberatacantes.

Aquest augment de l’ús de la xarxa s’ha convertit en una nova finestra d’oportunitats per als ciberdelinqüents, que aprofitaran les vulnerabilitats dels usuaris més despistats, o inclùs dels més confiats.

Des de l’INCIBE (Instituto Nacional de Ciberseguridad) ens faciliten unes guies molt pràctiques i recomanables que creiem que tot usuari d’internet ha de conèixer. 

Aquí teniu els enllaços:

Guía de Ciberataques (Todo lo que debes saber a nivel usuario) Guía curta

Guía de Ciberataques (Todo lo que debes saber a nivel usuario) Guía més extensa

Algunes recomanacions bàsiques:

• Utilitza un antivirus
• Actualitza el sistema operatiu, navegador i aplicacions 
• Contrasenyes robustes i variades
• Vigila amb adjunts sospitosos, enllaços o promocions atractives
• Vigila per on navegues
• Fes descàrregues només de llocs oficials
• No et connectis a les wifi públiques
• No comparteixis informació personal
• Fes còpies de seguretat

Des d’HST et podem ajudar, som experts en seguretat informàtica per empreses. Si vols saber si la teva empresa és segura, demana’ns una auditoria en seguretat informàtica. 

La entrada Ciberatacs: Tot el que cal saber a nivell d’usuari aparece primero en Informàtica Lleida HST.

Segons l’informe Cybercrime SOS research, que signa cxLoyalty, realitzat en tretze països, el 55% dels enquestats no sabeu que puguin prevenir un delicte cibernètic i el 50% no confien en poder detectar-los.

Per això, l’especialista en solucions de fidelització i customer engagement ha reunit vuit recomanacions que els clients haurien de seguir per mantenir fora de perill davant els delinqüents i estafadors digitals. Aquests consells són:

• Rebutjar correus electrònics no sol·licitats: si no s’estava esperant emails relacionats amb el Coronavirus, és recomanable no obrir-los ni prémer cap dels seus enllaços.
• Verificar el nom i l’adreça de correu electrònic del remitent: un remitent pot posar qualsevol nom en el camp “De”. Convé verificar sempre el nom de l’emissor i la seva direcció.
• Fer atenció als errors ortogràfics i gramaticals: no passa sempre, però molts dels ciberatacs per correu electrònic contenen errors d’ortografia i gramàtica en castellà, per això convé prestar atenció a ells.
• Revisar la URL abans de fer clic sobre l’enllaç: l’URL pot donar pistes del tipus de web cap a on dirigeix. Per exemple, si no està associada amb l’organització que presumptament ha enviat el correu electrònic, hi ha una alta probabilitat que es tracta de phishing o malware.
• En cas de dubte, no facilitar dades personals: no s’han de facilitar les dades personals en webs sospitoses. No hi ha cap motiu perquè les webs que suposadament són de divulgació o conscienciació de la pandèmia sol·licitin a l’usuari dades personals.
• Actuar ràpid si hi ha hagut risc de ciberseguretat: si es creu que la contrasenya ha pogut quedar compromesa, convé canviar-la el més aviat possible.
• Utilitzar diferents contrasenyes: si s’han fet amb una contrasenya, els ciberdelinqüents intentaran utilitzar-la en múltiples portals i serveis web. Tenir contrasenyes diferents reduirà les seves possibilitats de causar més mal.
• Implementar l’autenticació de dos factors (2FA): es tracta d’una mesura addicional de ciberseguretat per garantir que les persones que accedeixen a un compte en línia siguin qui diuen ser. Per això, a més de l’usuari i la contrasenya inicials, la plataforma o el servei web exigirà altra informació que pot consistir en un codi que s’envia a l’usuari per SMS o una pregunta prèviament fixada per aquest.

A HST vetllem per la seguretat informàtica dels nostres clients. Si tens dubtes o necessites assessorament sobre seguretat informàtica, contacta amb nosaltres.

La entrada Recomanacions per evitar ciberatacs durant el coronavirus aparece primero en Informàtica Lleida HST.